L’atorgament, la nit dels premis Oscar, dels guardons a la millor pel·lícula i al millor guió original a Spotlight, va ser una sorpresa per a la majoria de cinèfils, per bé que va guanyar-los en el context d’una de les nits més obertes dels últims anys.
Els mèrits d’aquest llargmetratge se centren en la història de quatre periodistes del Boston Globe que cerquen la veritat d’un cas sistemàtic d’abusos sexuals a la capital de l’estat de Massachusetts, una de les ciutats més catòliques dels Estats Units d’Amèrica (EUA). Però, de fet, és una història sobre el periodisme i els periodistes, allò que la majoria de professionals que s’hi dediquen ja haurien de saber i que Ramon Barnils resumia quan deia «anar als llocs, veure què hi passa i explicar-ho».
L’article, publicat el 6 de juny de 2002 —escrit per Michael Rezendes (preparat per ell mateix, els reporters Matt Carroll i Sacha Pfeiffer i l’editor Walter V. Robinson— s’inicia amb dos paràgrafs i 265 caràcters escruixidors:
«Since the mid-1990s, more than 130 people have come forward with horrific childhood tales about how former priest John J. Geoghan allegedly fondled or raped them during a three-decade spree through a half-dozen Greater Boston parishes.
»Almost always, his victims were grammar school boys. One was just 4 years old.»
És a dir: subjecte, verb i predicat, fets contrastats, veritats incontestables, sense afectacions ni sensibleries, sense concessions ni morbositat, fora de suposades heroïcitats o protagonismes…, molt lluny del periodisme de titular a què ens sotmeten actualment la majoria de mitjans.
Una lliçó de periodisme, doncs, que caldria que molts professionals i empreses llegissin —i n’aprenguessin— per no oblidar exactament a què caldria que ens dediquéssim.
L'entrada Spotlight: periodisme! ha aparegut primer a Media.cat - Observatori crític dels mitjans.