Com si es tractés de les tropes franquistes quan van entrar per la Diagonal (amb els Samaranch, Sentís i Lara de torn actuals), la Junta Electoral Central (JEC) ha entrat en la campanya d’eleccions al Parlament de Catalunya assenyalant al sistema públic mediàtic català què és el que ha de fer la CCMA o, fins i tot, alliçonant-nos que una entrevista (proposada per la Corporació com a «compensació» als partits unionistes que no van participar a la Via Catalana el passat Onze de Setembre), no és un contingut informatiu.
No n’hi havia prou amb l’atzagaiada històrica dels «blocs electorals» que ara, directament des de la capital del Regne, envien aquest primer atac de gran calat contra els mitjans públics catalans. Tampoc no sembla que n’hi hagi prou amb els continus i darrers atacs del Tribunal Constitucional (adlàter fidel d’aquell infaust Tribunal de Orden Público) o la invisibilitat de candidats no unionistes en els debats a les televisions espanyoles.
Per bé que la reacció als mitjans generalistes ha estat tèbia, per no dir invisible, el Col·legi de Periodistes s’hi ha pronunciat obertament en contra, encara que no proposa mesures més contundents que les que ha iniciat, sortosament, davant del Tribunal d’Estrasburg.
Fa ben pocs dies, el president de l’ANC, en Jordi Sànchez, advertia que l’entitat està disposada a «donar cobertura» a accions de desobediència civil si són necessàries en cas d’una victòria dels partits sobiranistes el 27-S i un bloqueig per part de l’Estat. Doncs, bé: a què esperem els periodistes catalans per desobeir ja d’una vegada tot aquest ambient mediàticament irrespirable? Caldrà que, temps al temps, haguem d’esperar que en comptes de la JEC per la Diagonal hi tornin a entrar els tancs?
Que intervinguin els nostres mitjans públics adduint constitucions obsoletes i lleis policíaques deu ser l’obligació d’un Regne que es desintegra a marxes forçades i no té cap altra capacitat mental que la que es desprèn del colonialisme, però que nosaltres solament aixequem acta sense fer-hi res, en nom de la mala entesa objectivitat, ens pot passar, i ben aviat, la factura dels bocamolls i esdevinguem com el pastor Pere davant dels llops.
